|

Economia

Tradicionalment Llinars ha estat una vila agrícola on hi dominaven els conreus de secà (cereals, farratge, patates, vinya i llegum) i de regadiu, estesos al llarg del riu Mogent, i la ramaderia de bestiar boví i oví. Com a dada curiosa, va ser un dels municipis vallesans que durant la guerra civil va enviar més llet fresca a Barcelona. En aquell període en tota la comarca se’n produïen més de 40.000 litres diaris. Durant la postguerra, va davallar la ramaderia dedicada a la llet i va prendre importància la de la carn. Al costat de les explotacions agràries, el bosc ha estat també una altra font de riquesa per als llinassencs i llinassenques durant segles. Tot i que avui s’ha anat perdent l’explotació forestal i s’ha anat limitant a la fusta i a l’extracció de suro de les alzines, fins fa unes dècades els pagesos han utilitzat els boscos que envolten el poble per treure’n un profit (llenya, carbó, fusta, pinyons...).

Una de les escenes que cada cop costa més de veure al poble és la de ramats de bens pasturant als camps de les zones rurals. La figura del pastor esdevé cada cop més una imatge del passat. L’expansió de les zones residencials i d’estiueig, sobretot a principis del segle XX, va afavorir que l’activitat agrícola i ramadera, que eren l’activitat econòmica principal de Llinars, perdés pes i cedís ell seu lloc a les empreses de serveis i a la indústria.


Un poble d’arrels rurals

La indústria i les noves vies de comunicació han canviat el paisatge rural de Llinars. Així, amb la construcció de l’autopista fins a França, actual AP-7, va desaparèixer una part important del horts del Mogent, alguns dels quals encara avui es conserven entre aquesta carretera i la via del ferrocarril. Per contra, s’han anat alçant indústries importants, on hi treballen una part important dels llinassencs i llinassenques.

 

La indústria:

Actualment Llinars disposa de tres polígons industrials: el Mogent (l’antic polígon Sud (11,17 h) més el conegut comercialment com Llinars park (37,41 h)), el de Collsabadell i Can Prat. El primer té una superfície de 48,58 hectàrees i el segon de 88.903 m2, el de Can Prat 20,37 hectàrees.

Degut a la construcció dels últims anys dels polígons Can Prat i Llinars Park ha augmentat la indústria del municipi. Actualment, els subsectors industrials amb més pes en el total d’empreses són els sectors del metall (26,23%), la indústria del cautxú i plàstic (18,03%) i el sector farmacèutic (16,39%). Amb una participació inferior hi ha el sector del tèxtil (9,84%) i altres manufactures (9,84%) i el sector de l’electrònica i la informàtica amb 3 empreses i una participació del 4,92%.

Pel que fa al nombre d’ocupats en el total de les empreses de Llinars el 28,77% està treballant al sector del comerç a l’engròs i detall, el 17,12% a la indústria manufacturera, el 13,36% a la construcció i més allunyat el sector de la hostaleria en un 7,53%.


El comerç:

Actualment, l’activitat terciària del municipi és també un dels elements que vertebren la vila. Aquesta activitat es situa bàsicament al nucli urbà, articulat en l’avinguda Pau Casals i Comas i Masferrer, carrer Nou, Santiago Rusiñol, Anselm Clavé, Major i Joaquim Blume i les places de l’Església i Santa Maria i que compten en un total de 272 establiments, d’aquests el 62 % correspon al sector serveis i el 38% al comerç.

Del sector serveis cal destacar que el 30,77% pertany al sector de la restauració, el 25,44% als serveis personals, el 14,8 als serveis de mediació financera o assessorament i el sector de reparacions de vehicles i serveis tècnics és del 10,65% i en menor presència tenim els serveis dedicats a la cultura, a l’esport i sector de la telecomunicacions.
Pel que fa als comerços el 34% correspon al sector alimentari, el segueix el sector de l’equipament per la llar amb un 19,4%, l’equipament per la persona amb un 13,6% i el quotidià no alimentari amb un 9,7% , lleure i cultura amb un 8,7%, l’automoció i carburants el 7,7% i a més distància hi ha el comerç mixt i articles informàtics.

Molts dels professionals s’agrupen a la Unió de Botiguers, Comerciants i Professionals de Llinars. Aquesta entitat organitza durant l’any diferents activitats de dinamització, la més destacada és la Fira dels Torrons.

 

La Fira dels Torrons

Anualment, el primer cap de setmana de desembre la Unió de Botiguers, Comerciants i Professionals de Llinars organitza la Fira dels Torrons, una de les activitats que atreuen més gent al municipi. Així, durant dos dies, els comerciants del poble i d’altres vinguts de les rodalies, exposen a la plaça dels Països Catalans tota mena productes típics de la cultura catalana, com ara torrons, embotits, formatges i tot un variat de productes de guarniment, perfums, flors així com un conjunt de demostracions d’oficis tradicionals i artesania popular. Les arrels de la Fira es remunten a mitjans del segle XIX, quan els pagesos de la contrada assistien a aquest mercat per omplir els rebosts de cara al Nadal.

 

El mercat del divendres

Un cop a la setmana, Llinars acull el mercat municipal, situat al carrer Frederic Marés i el passeig Lluís Companys. Els paradistes ofereixen fruita, verdura, pastes i fruits secs, roba, calcats, plats i olles, bijuteria, etc. Es un punt de trobada de moltes llinassenques i llinassencs que van a fer la compra i un autèntic degoteig de gent amunt i avall amb bosses, cabassos i carrets. Antigament el mercat setmanal es feia al carrer Josep Argila, davant del CEIP Damià Mateu.

Històricament, però, el mercat s’havia celebrat els diumenges. En èpoques passades era emplaçat al carrer de Dalt (avui Anselm Clavé). Ja aleshores hi instal•laven les seves parades gent de fora, com ara un comerciant de teixits de Manlleu, que arribava al poble els dissabtes cap al tard, feia nit a la Fonda Domènec, on guardava els carros i els animals.

 

Informació relacionada

Last update 11.11.2014 | 14:27