L’Economia
Fins fa unes tres dècades, Llinars era un municipi bàsicament rural, format majoritàriament per camps de conreu. L’expansió de les zones residencials i d’estiueig, sobretot a principis del segle XX, va afavorir que avui el 59% de les empreses que hi ha en el seu terme municipal siguin del sector serveis. Les de construcció i la indústria representen prop d’un 20% cadascuna, mentre que només l’1% i escaig restant es dedica a l’agricultura. Tot i això, la indústria és el sector productiu més important de Llinars, on hi treballen gairebé la meitat dels llinassencs i llinassenques assalariats.

Un poble d’arrels rurals

Tradicionalment Llinars ha estat una vila agrícola on hi dominaven els conreus de secà (cereals, farratge, patates, vinya i llegum) i de regadiu, estesos al llarg del riu Mogent, i la ramaderia de bestiar boví i oví. En els darrers 15 anys, aquesta activitat ha anat perdent pes i ha cedit el seu lloc a les empreses de serveis i, en menor mesura, de la construcció. Actualment la pagesia només representa el 1,3% de l’economia del poble i la majoria dels ramaders estan agrupats a la Cooperativa Agrícola i Ramadera Comarcal de Llinars del Vallès. Aquestes dades contrasten amb l’època en que l’agricultura i la ramaderia eren l’activitat econòmica principal a Llinars. Com a dada curiosa, va ser un dels municipis vallesans que durant la guerra civil va enviar més llet fresca a Barcelona. En aquell període en tota la comarca se’n produïen més de 40.000 litres diaris. Durant la postguerra, va davallar la ramaderia dedicada a la llet i va prendre importància la de la carn. Al costat de les explotacions agràries, el bosc ha estat també una altra font de riquesa per als llinassencs i llinassenques durant segles. Tot i que avui s’ha anat perdent l’explotació forestal i s’ha anat limitant a la fusta i a l’extracció de suro de les alzines, fins fa unes dècades els pagesos han utilitzat els boscos que envolten el poble per treure’n un profit (llenya, carbó, fusta, pinyons...). Una de les escenes que cada cop costa més de veure al poble és la de ramats de bens pasturant als camps de les zones rurals. La figura del pastor esdevé cada cop més una imatge del passat.

Tot i això, la indústria i les noves vies de comunicació han canviat el paisatge rural de Llinars. Així, amb la construcció de l’autopista fins a França, actual AP-7, va desaparèixer una part important del horts del Mogent, alguns dels quals encara avui es conserven entre aquesta carretera i la via del ferrocarril. Per contra, s’han anat alçant indústries importants, on hi treballen una part important dels llinassencs i llinassenques.


La indústria: el pes econòmic del poble

Actualment Llinars disposa de dos polígons industrials: el Sud i el de Collsabadell. L’any 2000, el primer tenia una superfície neta de 111.700 m2 i el segon de 88.903 m2. En total, els dos sumaven 200.603 m2, és a dir, un 7,2% del total del municipi.

Darrerament, l’Ajuntament ha projectat un tercer polígon, el de Can Prat, de 20,37 hectàrees, ampliables a 11 més.

En els darrers anys, el 90% de les noves empreses instal·lades al municipi han tendit a localitzar-se en aquests polígons ja existents on hi predominen els sectors de més pes de la vila: la indústria del cautxú i els plàstics, la metal·lúrgia, la fabricació de productes metàl·lics, i amb menor importància, la química. Per contra, ha davallat el pes del tèxtil, la fusta i el suro. Les grans empreses del municipi son bàsicament Yorka i Intermas (polígon Collsabadell) i Envasos del Vallès (polígon Sud), dedicades a la producció d’accessoris per a l’automòbil, cautxú i plàstics.

No obstant, el subsector industrial que ha experimentat el creixement anual més important ha estat el de l’alimentació, begudes i tabac i en segon lloc la construcció de maquinària i equips mecànics.


Una activitat comercial constituïda per un centenar d’establiments

En els darrers anys, els serveis han anat guanyant pes a Llinars en detriment de la resta de sectors, amb el comerç en primer lloc (37,8% de les 135 empreses totals del sector terciari del municipi) i amb menys importància l’hostaleria 11,9%, i els serveis a empreses 13,3%. Pel que fa als assalariats que duen la seva activitat al mateix municipi, del total, el 27,2% treballen al sector comerç i el 8,7% als serveis a les empreses. D’altra banda, segons un estudi realitzat l’any 2003 hi ha comptabilitzades 99 botigues, de les quals 45 estan dedicades al sector quotidià alimentari, un parell al no alimentari, 18 a l’equipament per a la llar, nou als articles per a la persona, set a l’automoció i carburants, set a la cultura i el lleure, vuit al comerç mixt i les tres restants estan catalogades com a “altres”. De forma global, la superfície comercial total de Llinars és de 8.024 m2, de la qual 81 m2 formen part de la superfície de venda.

Molts dels professionals s’agrupen al (BULL) Unió de Botiguers, Comerciants i Professionals de Llinars. Aquesta entitat organitza una de les activitats més importants que viu el municipi durant l’any: l’antiga Fira dels Torrons, que actualment es torna a celebrar.


La Fira de Nadal

Anualment, la Unió de Botiguers, Comerciants i Professionals de Llinars (BULL) organitza, coincidint amb el pont de la Puríssima (primera setmana de desembre), la Fira dels Torrons, una de les activitats que atreuen més gent al municipi. Així, durant tres dies, els comerciants del poble i d’altres vinguts de les rodalies, instal·len estands al passeig Europa de les Nacions on venen tota mena d’articles relacionats amb el Nadal que s’acosta, com ara torrons, embotits, llums de colors i plantes. En el marc d’aquest certamen, també es du a terme la Mostra de Vins i Caves. Les arrels de la Fira es remunten a mitjan segle XIX, quan els pagesos de la contrada assistien a aquest mercat per omplir els rebosts de cara al Nadal. Com a antecedent firaire general a Llinars hi ha un parell de fires: una celebrada el segon diumenge de maig, i l’altre el primer diumenge de setembre. Entre els comerciants destacats hi havia un venedor de culleres i forquilles de boix, procedent de Tortella.

El mercat del divendres

Un cop a la setmana, Llinars acull el mercat municipal, situat al passeig d’Europa de les Nacions, al costat del Pavelló i del Centre d’Assistència Primària. Els paradistes ofereixen fruita, verdura, pastes i fruits secs, roba, calcats, plats i olles, bijuteria, etc. Es un punt de trobada de moltes llinassenques i llinassencs que van a fer la compra i un autèntic degoteig de gent amunt i avall amb bosses, cabassos i carrets. Antigament el mercat setmanal es feia al carrer Josep Argila, davant del CEIP Damià Mateu.

Històricament, però, el mercat s’havia celebrat els diumenges. En èpoques passades era emplaçat al carrer de Dalt (avui Anselm Clavé). Ja aleshores hi instal·laven les seves parades gent de fora, com ara un comerciant de teixits de Manlleu, que arribava al poble els dissabtes cap al tard, feia nit a la Fonda Domènec, on guardava els carros i els animals. De fora també venia un terrissaire.