El Punt Dona visita la Maternitat d’Elna

Dimarts, 14 de maig de 2019 a les 14:00

59 dones de Llinars van poder visitar, el passat dissabte 11 de maig, la Maternitat d’Elna i la platja d'Argelers, gràcies a la sortida cultural que cada any organitza el Punt Dona. Aquesta ha estat, sens dubte, una de les sortides més emotives de les que ha fet fins ara. Arrel de la gran demanda, es realitzarà de nou aquesta sortida el proper 22 de juny.

La Maternitat d’Elna, també coneguda com Maternitat Suïssa, va ser una institució fundada el 1939 per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz en la comuna francesa d'Elna, que va permetre el naixement de 597 nadons de mares refugiades de la Guerra Civil Espanyola que es trobaven internades en camps de concentració del sud-est de França, i de dones jueves i gitanes perseguides pel nazisme durant la Segona Guerra Mundial. La Maternitat va ser tancada per la Gestapo el 1944.

A les acaballes de la Guerra Civil espanyola, amb la caiguda de Barcelona, l'últim reducte republicà important, el gener del 1939, mig milió de persones van fugir cap a França. El govern francès, impotent davant de la situació, va decidir conduir els exiliats i les exiliades de la zona cap a les platges d’Argelers, a 35 km de la frontera. Van ser situats a la mateixa platja, i la zona es va envoltar amb filferro punxant. Les condicions eren lamentables, no hi havia campaments de barraques, lavabos, cuina, infermeria, electricitat, i es van començar a multiplicar els casos de disenteria. Malalts i ferits van col·lapsar els hospitals de la regió, i es van establir en dos camps propers, a Sant Cebrià de Rosselló i al Barcarès. Les condicions d'aquests camps van fer que les possibilitats de supervivència d'un nadó fossin pràcticament nul·les, i, de fet, el part ja comportava un gran perill per a les mares.

Elisabeth Eidenbenz va arribar a Madrid el 1937 com infermera voluntària de l'Associació d'Ajuda als Nens de la Guerra, per col·laborar amb el Govern de la República. En finalitzar la guerra va passar la frontera a França juntament amb els milers d'exiliats/des espanyols/es. Allà va continuar amb la seva tasca d'ajuda a dones i nens i nenes internats/des en els camps de concentració d'Argelès-sur-Mer, Saint Cyprien i Rivesaltes.

Va buscar un lloc idoni per instal·lar una maternitat i el va trobar a 7 km del camp de concentració d'Argelès-sur-Mer; un palauet abandonat als afores del poble d'Elna, el castell de Bardou. El Socors Suís li va facilitar 30.000 francs per a les obres, i el dia 7 de desembre de 1939 va néixer el primer nen en condicions dignes, de nom José Molina. A partir d'aquesta data s'atenien, de mitjana, 20 parts mensuals.

Per al manteniment de la Maternitat, el Socors Suís enviava regularment productes alimentaris: llet condensada, formatge, conserves, arròs, pastes, fruits secs, roba ... A més, tenien recursos propis; conreaven un hort, tenien arbres fruiters i criaven conills. Moltes mares, que ja havien donat a llum, decidien romandre a la Maternitat per treballar de manera desinteressada en l'hort, en la neteja o allà on es requerís per tornar l'ajuda que anteriorment havien rebut.

Amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, la maternitat va començar a acollir mares jueves i gitanes que fugien de la persecució nazi. La Gestapo visitava amb freqüència la maternitat amb l'objectiu de detenir a les dones, sobretot jueves, però Eidenbenz sempre ho evitava, així la Gestapo va resoldre "el problema d'Elna" tancant la maternitat en 1944.

Entre 1939 i 1944 van néixer un total de 597 nadons de 22 nacionalitats diferents, tot i que la immensa majoria eren fills i filles d’exiliades espanyoles al sud de França, i la resta nadons jueus i d’ètnia gitana.

Amb el tancament de la maternitat, l'edifici va quedar abandonat fins a la dècada dels anys noranta que el va adquirir un artesà per instal·lar el seu taller. L'any 2002 l'Ajuntament d'Elna va decidir fer-li un homenatge a la fundadora de la maternitat. Es va col·locar una placa que diu:

"Aquest lloc, en què va estar la Maternitat Suïssa d'Elna de 1939 a 1944, va veure néixer a 597 nens. Dirigit per Elisabeth Eidenbenz sota el patrocini de la Seguretat als nens de la Creu Roja suïssa".

L'any 2005, l'Ajuntament d'Elna, dirigit per Nicolás García, fill d'exiliats republicans espanyols, va comprar l'edifici amb la idea de convertir-ho en un centre de memòria. Recorda: “Elisabeth em va dir una vegada que en la Maternitat d'Elna es va fer el pitjor que es podia fer per als enemics: ajudar a donar a llum als resistents que franquistes i nazis volien exterminar”.

Darrera actualització: 15.05.2019 | 10:10