Economia

Tradicionalment Llinars ha estat una vila agrícola on hi dominaven els conreus de secà (cereals, farratge, patates, vinya i llegum) i de regadiu, estesos al llarg del riu Mogent, i la ramaderia de bestiar boví i oví. Com a dada curiosa, va ser un dels municipis vallesans que durant la guerra civil va enviar més llet fresca a Barcelona. En aquell període en tota la comarca se’n produïen més de 40.000 litres diaris. Durant la postguerra, va davallar la ramaderia dedicada a la llet i va prendre importància la de la carn. Al costat de les explotacions agràries, el bosc ha estat també una altra font de riquesa per als llinassencs i llinassenques durant segles. Tot i que avui s’ha anat perdent l’explotació forestal i s’ha anat limitant a la fusta i a l’extracció de suro de les alzines, fins fa unes dècades els pagesos han utilitzat els boscos que envolten el poble per treure’n un profit (llenya, carbó, fusta, pinyons...). 

 

Una de les escenes que cada cop costa més de veure al poble és la de ramats de bens pasturant als camps de les zones rurals. La figura del pastor esdevé cada cop més una imatge del passat. L’expansió de les zones residencials i d’estiueig, sobretot a principis del segle XX, va afavorir que l’activitat agrícola i ramadera, que eren l’activitat econòmica principal de Llinars, perdés pes i cedís ell seu lloc a les empreses de serveis i a la indústria. 

 

La indústria i les noves vies de comunicació han canviat el paisatge rural de Llinars. Així, amb la construcció de l’autopista fins a França, actual AP-7, va desaparèixer una part important del horts del Mogent, alguns dels quals encara avui es conserven entre aquesta carretera i la via del ferrocarril. Per contra, s’han anat alçant indústries importants, on hi treballen una part important dels llinassencs i llinassenques. 

 

La indústria

Actualment, Llinars disposa de quatre polígons industrials: el Mogent, conegut comercialment com Llinars Park (397.800 m2), El de Collsabadell (90.396 m2), Can Prat (203.700 m2) i una part del polígon Can Tàpies. La distribució sectorial dels llocs de treball localitzats al municipi ens indica una economia local amb un lleuger predomini de les ocupacions del sector Serveis (que representen el 48,6% del total) però amb un pes molt destacat també de les vinculades a les activitats industrials (45,1%) que és molt superior al que es registra en el conjunt de la província (i de la comarca). De fet, Llinars presenta una fesomia econòmica més diversificada que els municipis del seu entorn immediat, essent de tots ells el que concentra un major pes de les activitats transformadores. 

 

El comerç

L’activitat terciària del municipi és també un dels elements que vertebren la vila. Aquesta activitat es situa bàsicament al nucli urbà, articulat en l’avinguda Pau Casals i Comas i Masferrer, carrer Nou, Santiago Rusiñol, Anselm Clavé, Major i Joaquim Blume i les places de l’Església i Santa Maria. Molts dels professionals s’agrupen a la Unió de Botiguers, Comerciants i Professionals de Llinars. Aquesta entitat organitza durant l’any diferents activitats de dinamització.

 

La Fira dels Torrons

Anualment, el primer cap de setmana de desembre s’organitza la Fira dels Torrons, una de les activitats que atreuen més gent al municipi. Durant dos dies pots trobar a l’àrea central una gran varietat de productes nadalencs i altres activitats com restauradors i entitats gastronòmiques i enològiques de la comarca que preparen degustacions dels productes i plats típics d’aquestes dates, així com un conjunt de demostracions d’oficis tradicionals i artesania popular. També, durant els dos dies s’organitzen tallers pels més petits i actuacions per amenitzar la fira. Les arrels de la Fira es remunten a mitjans del segle XIX, quan els pagesos de la contrada assistien a aquest mercat per omplir els rebosts de cara al Nadal. 


El mercat del divendres 

Un cop a la setmana, Llinars acull el mercat municipal, situat al carrer Frederic Marés i el passeig Lluís Companys. Els paradistes ofereixen fruita, verdura, pastes i fruits secs, roba, calcats, plats i olles, bijuteria, etc. Es un punt de trobada de moltes llinassenques i llinassencs que van a fer la compra i un autèntic degoteig de gent amunt i avall amb bosses, cabassos i carrets. Antigament el mercat setmanal es feia al carrer Josep Argila, davant del CEIP Damià Mateu. Històricament, però, el mercat s’havia celebrat els diumenges. En èpoques passades era emplaçat al carrer de Dalt (avui Anselm Clavé). Ja aleshores hi instal•laven les seves parades gent de fora, com ara un comerciant de teixits de Manlleu, que arribava al poble els dissabtes cap al tard, feia nit a la Fonda Domènec, on guardava els carros i els animals.

Darrera actualització: 09.07.2019 | 14:37
Darrera actualització: 09.07.2019 | 14:37