Llinars aprova una proposta de Pressupostos de 17,08 milions de cara a l’any que ve
El Ple de Llinars del Vallès ha aprovat aquest dilluns, 27 de novembre al vespre, la proposta de Pressupostos per l’any 2024. Els comptes pugen un 5,75% respecte els de l’any passat i se situen en els 17.008.102,01 euros, i han comptat amb els vots favorables d’ERC, PSC i Junts, l’abstenció de Sumem i el vot en contra de Fer Poble i el MALL.
El regidor d’Hisenda, Josep Aixandri, ha destacat que es tracta d’uns comptes basats en uns ingressos “força prudents” i ha posat èmfasi en el fet que no s’apugen impostos i que només augmenten les taxes per prestació de serveis de l’aigua, el clavegueram i la recollida d’escombraries per fer front a l’increment de costos que han patit aquests conceptes.
Pel que fa als impostos directes, està previst recaptar 6,6 milions, un 1,1% més que el Pressupost del 2023. Un any més, es congela l’IBI que grava les famílies, els autònoms i les pimes, i s’augmenta el que afecta locals comercials, indústries i oficines que superin els 200.000 euros de valor cadastral. També es manté l’Impost sobre Vehicles, així com l’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys, que el consistori mantindrà als 600.000 euros. D’altra banda, l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) –que només afecta les empreses que facturen més d’un milió d’euros-, està previst que augmenti en 35.000 euros i arriba als 995.000.
Quan als impostos indirectes, el relatiu a construccions, instal·lacions i obres –que només afecta a les persones que construeixin o facin obres- hi ha una previsió d’ingressos dels mateixos 400.000 euros que aquest 2023.
Pel que fa a tot el que recapta l’Ajuntament pels serveis que presta (subministrament d’aigua, escombraries o guals, entre d’altres), es recaptaran fins a 4,35 milions d'euros.
També cal destacar les transferències de capital, en què s’han demanat tres subvencions noves. Destaquen els 3,5 milions que s’han sol·licitat al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible per rehabilitar el Castell Nou, a més dels 351.139 euros que s’han demanat a la Generalitat per invertir en la renovació de la xarxa d’aigua més antiga.
D’altra banda, durant la sessió Aixandri ha especificat que el rati d’endeutament es queda en el 10,47%, molt per sota del 75% que marca la llei com a màxim legal.
Pel que fa a les despeses, el regidor ha especificat que s’han creat dues noves regidories, un fet que ha suposat la redistribució de diverses partides.
Les despeses de personal arriben als 5,3 milions d’euros, una xifra que s’explica per la creació de noves places, l’increment salarial previst per l’Estat i l’augment de regidors.
També han augmentat les despeses ordinàries de l’Ajuntament (un 5,02%): la neteja, la recollida d’escombraries, l’enllumenat, la compra d’aigua o la jardineria, entre d’altres. Unes pujades que s’expliquen, sobretot, per la pujada dels costos i la inflació.
Les transferències corrents, que inclouen els convenis, les subvencions i els ajuts concedits per l’Ajuntament a famílies, entitats i persones, seran per un import de més d’1,3 milions d’euros.
Quan a les inversions, estan previstos 1,9 milions d’euros, l’11,6% del Pressupost. El Castell Nou (612.857,64 euros condicionats a la subvenció del Ministeri), la renovació de la xarxa d’aigua (425.000 condicionats a la subvenció de la Generalitat) o l’ampliació de la llar d’infants (70.175,61 euros) són tres dels projectes més destacats.
Aixandri ha volgut destacar, però, que totes les xifres del Pressupost acaben portant a una sèrie de serveis a les persones: des del suport a les entitats i els clubs esportius durant tot l’any fins a la Festa Major, el Servei Local d’Ocupació, el foment del turisme i la cultura, els serveis educatius, joventut, la gent gran, el Punt Dona, el suport als emprenedors, l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i la seguretat i Policia Local.
Per concloure, Aixandri ha recordat que l’any 2024 la ciutadania de Llinars del Vallès continuarà pagant el mateix IBI que el 2012, tot i que la inflació des de llavors ha augmentat un 24%. També ha destacat que, segons dades de l’Estat, a finals del 2022 cada ciutadà devia 42,62 euros a les entitats bancàries, una xifra molt per sota dels 348,75 euros de la mitjana del Vallès Oriental. Finalment, ha alertat una millora urgent del finançament local: “La situació dels Ajuntaments està arribant al límit”.
Les valoracions dels grups
L’alcalde de Llinars, Martí Pujol, també ha avisat del problema de finançament local: “Som la font de compensació del deute que tenen els Estats”, ha dit. I ha afegit: “Els Ajuntaments, en general, tenim un superàvit d’entre l’1 i el 2% dels nostres ingressos. Però com que l’Estat ha de complir amb Europa i tenir un dèficit màxim del 3%, aquest, juntament amb el de les Comunitats Autònomes, es resta del de l’Estat. Això farà que ens tinguin collats i que, quan acabem amb el nostre marge pressupostari, no tindrem més remei que pujar impostos”. Pujol ha defensat que “l’Ajuntament té molts més diners dels que deu”, però que no es poden utilitzar sempre pel que es vol.
Per la banda del PSC, Joan Ramon ha posat valor al fet que “vam fer un exercici de contenció” en l’aprovació de les ordenances fiscals i, ara, “el Pressupost creix no només en inversions, també retribucions al personal de la casa”. I ha destacat: “El percentatge que està establert pels Pressupostos de l’Estat però que no ve reflectit en els ingressos que venen de l’Estat. Això vol dir que l’Ajuntament fa esforç per una cosa de justícia”.
Ramon també ha lligat els comptes al seu objectiu: “Responen a la necessitat del que estem fent: administrar els diners dels ciutadans per donar-los serveis. A vegades parlem només dels números i ens oblidem que tot plegat es fa per la ciutadania”. I ho ha lligat amb el dur context econòmic que es viu: “Amb la que està caient, es fa una contenció en impostos i taxes, per garantir tots els serveis i, per exemple en acció social, augmentant la partida respecte l’any passat”. Finalment, ha recordat que el Pressupost és viu i durant l’any se n’aniran fent modificacions: “Estem oberts a escoltar les seves propostes i consideracions”, ha dit a l’oposició.
Per part de Sumem, el seu portaveu Gerard Coderch ha criticat el “poc temps” que han tingut els membres de l’oposició per estudiar els comptes. Ha celebrat la contenció d’impostos, però ha criticat l’augment de partides com les de personal i càrrecs electes. També s’ha mostrat sorprès per despeses com les de manteniment d’alguns equipaments i parcs i jardins: “Hauríem de començar a intervenir-hi, són despeses fixes i tenint en compte l’estat de les administracions públiques, calen mecanismes per reduir aquestes despeses”. Coderch ha lamentat que no hi hagi Pressupostos participatius.
S’ha mostrat d’acord amb la reforma del Castell Nou, però ha advertit: “Llinars està creixent molt, hi haurà necessitats que porten que no es podran cobrir. Com una pista polivalent, centre de dia, carril bici i habitatge social”.
Per la seva banda, Arnau Riera, de Fer Poble, ha valorat els Pressupostos com “impecables tècnicament i prudents”, però també ha trobat a faltar “un relat polític, una història que ens expliqui el repte de Llinars”. Ha valorat la reforma del Castell per “ambiciosa”, però també ha demanat buscar més ajudes per habitatge social i ha trobat a faltar projectes relacionats amb el medi ambient.
Fidela Frutos, del MALL, ha lamentat la poca participació que, segons creu, han tingut amb els comptes anuals: “Tampoc ho ha estat per la ciutadania. Aviam si en els següents els ciutadans i les ciutadanes poden suggerir quins serveis i quines inversions es podrien millorar o fer”. Frutos ha suggerit “fer un esforç” en serveis socials i en habitatge social. Pel que fa a les inversions, s’ha mostrat d’acord amb les de la llar d’infants o les millores a la xarxa d’aigua, però ha demanat preguntar per unes altres: “Ningú ens ha preguntat si estem d’acord amb la del Castell o rehabilitació energètica de l’ajuntament. Potser la gent hagués preferit més habitatge social o un centre de dia”.
Finalment, Jaume Majoral, de Junts, ha definit els Pressupostos com a “justos, adients i lògics”: “Són possibilistes i ajustats, com faria qualsevol economia familiar, ingressos no poden passar les despeses. Quan en el món de la política una cosa està be, està bé. I si els Pressupostos s’ajusten al que han de ser, s’ha de donar suport”. Ha reconegut que algunes partides les afrontarien diferent, però que en termes generals estan d’acord amb els comptes.
