El ple de Llinars compleix amb l’obligació legal d’aprovar un pla econòmic i financer tot i la bona salut de les finances municipals

El ple ordinari del mes de setembre de Llinars, celebrat aquest dilluns 29 de setembre, ha servit per aprovar, amb els vots a favor d’ERC, PSC, Sumem i Junts i els vots en contra de Fer Poble i MALL, el Pla Econòmic Financer pels exercicis 2025-2026.

El regidor d’Hisenda, Josep Aixandri, ha explicat que l’anomenat PEF és una mesura correctiva establerta pel llavors ministre Montoro l'any 2012. Ha precisat que la norma estableix que els Ajuntaments que l’apliquin han de complir tres normes. Primer, l’estabilitat pressupostària: “L’Ajuntament de Llinars la compleix perfectament. Vol dir que els ingressos ordinaris, com impostos i taxes, han de poder pagar les despeses ordinàries, com ara nòmines, llum i serveis bàsics. Si ho apliquéssim a una economia familiar, voldria dir que la nòmina o la pensió ens hauria de permetre arribar a finals de mes”. En segon lloc, el límit del deute: “Al tancament del 2024, el ràtio de deute d'aquest ajuntament era del 5,23%, molt lluny del 75% que podríem tenir i encara molt més lluny del 110% que es podia arribar en casos molt l'excepcionals”. I, finalment, la regla de la despesa: “Cada any, el govern espanyol fixa per llei un tant per cent d'increment del que podem gastar els Ajuntaments, independentment de l’estat financer de cada municipi. El 2024 vam gastar més del que l’Estat ens havia autoritzat. Aquest incompliment pot ser estructural - un excés en despesa corrent que obliga a retallades de serveis- o, com és el nostre cas, conjuntural, que ens obliga a moderar el ritme inversions el 2025 i, sobretot, el 2026”.

El regidor també ha explicat que el PEF s’ha fet amb el suport de la Diputació de Barcelona i que presenta dues conclusions: “Diu que l’Ajuntament ha registrat uns equilibris adequats a la liquidació de l’exercici 2024 i que les previsions del 2025 i 2026 fan preveure que es mantindran sense dificultats. I també que, amb l’estructura econòmica actual, es preveu que l’Ajuntament podrà executar inversions per import de dos milions d’euros”.

Alhora, ha alertat que, en cas que no complir el PEF a finals del 2026, encara s’haurà de ser més restrictius i fer un nou pla més coercitiu pel 2027.

Aixandri ha criticat la regla de la despesa: “És una norma injusta. Posa tots els Ajuntaments, vagin com vagin, al mateix sac. No deixa disposar lliurement dels estalvis. L’any que vam comprar el Castell Nou, pagat amb estalvis del poble, també vam haver de fer un PEF per incomplir la mateixa regla. Cada any, uns 40 ajuntaments de la demarcació es veuen obligats a fer-ho”. En aquest sentit, ha lamentat el paper de l’Estat: “El mateix estat que obliga a complir aquestes lleis les incompleix: gasta més del que diu i augmenta l’endeutament. El dia que la UE obligui Espanya a complir les normes això comportarà retallades que afectaran a tothom”.

Per part dels grups, Joan Ramon, del PSC, ha argumentat: “Tenir un PEF és una situació per desgràcia força comuna, el tenen molts Ajuntaments. Té a veure amb una llei que probablement podia tenir sentit en un moment donat, però no en aquest moment, i que no té en compte factors com la demografia però tampoc el cost de la vida. Per explicar-ho a la ciutadania, i tal i com deia l’alcalde a la comissió informativa, el que ens permetrà és pujar d’esglaó. Si partim d’un pressupost de 10 i havíem de pujar un màxim de 2,6 però hem pujat més, ara el que farem és partir de 12 al pressupost. Per tant, quan haguem superat el pla, els pressupostos tornin a assemblar-se més a la realitat econòmica de l’Ajuntament. Només des d’aquest punt de vista, benvolgut sigui. Ens estrenyirem el cinturó, però sense afectar els serveis essencials a la ciutadania, com no podia ser d’una altra manera”.

Per la seva banda, Gerard Coderch, de Sumem, ha dit: “Tot i tenir ingressos superiors al pressupost, se’ns penalitza, és una regla de despesa mal estructurada i mal feta. Considerem que aquest PEF reflecteix una gestió sòlida i amb capacitat de resposta. Tot i l'incompliment d'aquesta regla de despesa, els indicadors globals que tenim ens permeten donar suport a aquest pla per responsabilitat i per compromís amb la sostenibilitat econòmica del nostre municipi. Cal tenir present que l'incompliment és a una regla que no facilita una gestió econòmica realista d'acord amb els ingressos ni amb la demografia dels Ajuntaments. A més, aquest pla ha estat elaborat per una per un organisme extern com és la Diputació de Barcelona, fet que hi afegeix objectivitat i rigor tècnic. És fonamental que el seguiment d'aquest pla sigui exhaustiu i es faci de forma rigorosa a cada trimestre. Tenint en compte que l'any vinent els pressupostos estaran limitats, fem una crida a deixar de banda certs projectes urbanístics i actuacions de lluïment polític per centrar-nos en allò que realment importa: el serveis públics i les principals necessitats dels ciutadans". 

Per part de Fer Poble, Arnau Riera ha declarat: “És una llei que es presenta com una regla de comptabilitat neutra, però conté un gran contingut ideològic. Sovint es fa l'analogia que l'economia d'un estat és com la d'una casa, però això no és així. Una política de contracció de la despesa en moments de crisi econòmica fa disminuir encara més la recaptació per l'efecte multiplicador que té la despesa pública i per tant encara agreuja més les coses. Hi ha d’haver estabilitat pressupostària, però no en un any individual sinó allà que tot el cicle econòmic. En el cas del Llinars, l'Ajuntament està perfectament sanejat econòmicament, es fa una previsió moderada dels ingressos, tot i que sabem que que els nostres criteris de despeses serien diferents. Aquesta regla de despesa té un gran segon d'efecte: no té en compte el creixement de població d'un municipi”.

Des del MALL, Fidela Frutos ha dit: “Al ple del mes de juliol el MALL va ser l’únic grup municipal que va votar en contra de l’aprovació del compte general perquè no volíem assumir cap responsabilitat sobre l’execució d’un pressupost en què no havíem pogut intervenir ni fer suggeriments. Tampoc vam poder opinar sobre l’execució comptable del pressupost municipal. A l’informe patrimonial, econòmic i financer del compte general del 2024 quedava molt clar que s’incomplia la regla de la despesa. Tot i que és una situació conjuntural, si mires l’informe no ens podíem passar del 2,6% i ens hem passat de l’11,48%. Aquest informe va ser redactat l’1 de maig, i avui 29 de setembre estem aprovant el PEF, cinc mesos més tard de constatar l’incompliment i en el quart trimestre de l’any, quan ja s’han executat moltes de les partides”. 

Jaume Majoral, de Junts, ha declarat: “L’Ajuntament de Llinars va bé. I, fent un símil amb una empresa privada, té beneficis però no se’ls pot gastar, ni pot fer un pla d’inversions o de millores. Hem de fer un pla financer perquè ens obliga la llei. Segurament cada grup trobaria mancances”. 

D’altra banda, s’ha portat al ple una moció no resolutiva presentada per l'equip de govern d'Adhesió al Pacte Nacional per la Llengua i una declaració Institucional sobre la situació a la Franja de Gaza.

Tots els detalls del ple, en aquest enllaç.