Un pressupost que consolida la gestió municipal

El ple de l’Ajuntament de Llinars ha aprovat el Pressupost de cara a l’any 2026. Els comptes han comptat amb els vots a favor d’ERC, PSC i Junts i els vots en contra de Sumem, Fer Poble i el MALL. Com ha destacat el regidor d’Hisenda, Josep Aixandri, es tracta d’un Pressupost que continua en la línia marcada durant el mandat.

En total, els comptes pugen fins als 18.726.557,55 euros. Per partides, es preveu que els ingressos directes sumin 7,3 milions (un 4,89% més respecte els de l’any 2025), dels quals l’IBI (4,8 milions) és la partida més destacada. També es preveuen les plusvàlues (680.000 euros), l’Impost sobre Vehicles (630.000) i l’IAE (1,12 milions). 

Pel que fa als impostos indirectes, es preveu comptar amb 600.000 euros. Està previst que les taxes, preus públics i altres sumaran 5.034.600 euros, dels quals l’aigua (1,2 milions), escombraries (1,47 milions), clavegueram i taxa per entrada de vehicles suposaran les majors partides. Pel que fa als ingressos patrimonials, destaca l’augment previst del 110% per l’inici d’obtenció de rendiment dels comptes bancaris municipals. En aquest sentit, es compta rebre 200.000 euros en forma de passius financers, 145.000 menys que el 2025 per la política de no comptar amb préstecs a interès variable. També hi haurà dues subvencions destacades: 571.978,36 euros del PUOSC per la piscina d’estiu i 23.779,18 per la instal·lació de plaques solars als pavellons.

Pel que fa a les despeses, es concreten en 6,1 milions en despeses de personal (la xifra contempla la creació de noves places i el nou conveni col·lectiu); en béns corrents i serveis, 8,8 milions; i les inversions sumaran una mica més de 2,2 milions, continuant amb projectes ja adjudicats com la reforma del Castell Nou (804.787,86 euros), la piscina d’estiu (571.978,36 euros) i una partida per l’adquisició del Casal Parroquial per destinar-lo a Centre de Dia.

També destaca la reducció d’un 86,49% de les despeses financeres per l’eliminació dels préstecs a interès variable, així com la reducció de gairebé la meitat dels passius financers per l’amortització dels préstecs amb la banca.

Finalment, cal recordar que el ràtio d’endeutament del consistori previst per l’any 2026 seguirà baixant i es quedarà en un 3,49% (el 2025 ha estat del 6,71%).

El regidor d’Hisenda, Josep Aixandri, ha lamentat el moment d’incertesa que es viu, i com això afecta els Ajuntaments: “A dia d'avui, ni el govern d'Espanya ni el govern de la Generalitat tenen pressupostos. Això fa que no sapiguem l'import de les transferències que ens faran. Tampoc sabem les lleis que puguin aprovar i que ens pot representar una major despesa”. En aquest sentit, ha recordat que els consistoris es regeixen “per unes lleis molt restrictives aprovades el 2012 i que va ser un requisit de la Unió Europea que ens va obligar a la reforma expressa de l'article 135 de la Constitució Espanyola, que introduïa el límit al dèficit públic pel conjunt de totes les administracions”. I també ha explicat que els comptes municipals venen condicionats “per l'obligatorietat de complir un PEF, Pla Econòmic Financer, que limita la nostra capacitat de despesa per haver-nos gastat més diners dels autoritzats sense tenir en compte ni els estalvis acumulats, el mínim rati d'endeutament ni el fet de tancar l'exercici del 24 amb superàvit”.

Aixandri ha posat èmfasi en un fet concret: “Nosaltres, en lloc de pagar la banca i amortitzar deutes, preferim destinar els nostres diners a donar més serveis als 11.000 ciutadans de Llinars. Ja que aquest any hem cancel·lat tots els crèdits amb la banca hem pogut reduir la partida en 102.000 euros. I no pagarem ni un euro d'interessos als bancs. Tot i que cada any pressupostem l'ajut de caixa de 200.000 euros al 0% de la Diputació, fa 3 anys que no el demanem perquè no el necessitem i perquè podem destinar aquests 60.000 euros que correspondrien a la amortització a altres despeses corrents”. I ha recordat que el ràtio d’endeutament està previst en un 3,49%, quan el límit màxim legal sense haver de demanar permís a la Generalitat és del 75%”.

Finalment, el regidor ha destacat: “Llinars no és el poblet de l'Astèrix que viu alllunyat de la resta del món. Ens afecta i ens afectarà tot el que passi a Catalunya, Espanya, Europa i la resta del món. I els vents no semblen gaire favorables. Crec que els partits d'esquerra hem de prioritzar el crear llocs de treball amb sous suficients perquè els nostres veïns i veïnes puguin viure dignament. A vegades penso que ens oblidem d'això per evitar caure en contradiccions. Tots els Ajuntaments del país hem assumit més competències i donem més serveis sense el finançament adequat. Un dia o un altre Espanya també ha de fer un PEF, complim el límit del deute i amb l'estabilitat financera. Aquell dia les transferències que rebrem suposo que seran menors i nosaltres ens quedarem amb els serveis”.

“Votar a favor d'aquest Pressupost és votar a favor de tenir una piscina descoberta, gaudir de la pista poliesportiva, que no és un pavelló però és millor que no tenir res, continuar amb la rehabilitació del Castell Nou, deixar de pagar interessos a la banca, continuar reduint la factura elèctrica, seguir millorant el servei d'aigua i fer el primer pas per tenir un centre de dia i al mig del poble, que també ho volíem tots”, ha conclòs.

Les opinions dels portaveus

Pel que fa als portaveus dels grups, Joan Ramon, del PSC, ha destacat que "hem fet uns pressupostos que sí que tenen relat i que estan centrats en les persones”. En aquest sentit, ha defensat: “Tot allò que es fa des d’aquest Ajuntament té les persones en el seu centre, no només les partides de serveis personals o atenció a la ciutadania. Construir una piscina d’estiu, tirar endavant la compra del casal parroquial per fer-hi un centre de dia… si això no és tenir les persones al centre, ja em diran què ho és”. També ha desmentit que el comerç local estigui en crisi: “Mirin bé les dades. Hi ha més establiments que mai i, amb les dificultats que hi ha, la majoria dels nostres botiguers i comerciants están fent una feina boníssima i amb bons resultats”. Pel que fa a les critiques a la Fira dels Torrons, ha dit: “Expliquint-ho als establiments de restauració o botigues que es beneficien de l’arribada de milers de persones de la fira, o als llinassencs i llinassenques que poden gaudir de les activitats”. “La dinamització comercial no és només posar diners per un conveni, és, entre d’altres coses, tenir una persona dedicada i ajudar a les entitats comercials a tirar endavant les activitat que volen fer”, ha defensat.

Ha qualificat d'"injusta amb els Ajuntaments que han fet la feina" la derivada que condiciona el Pressupost municipal en forma de Pla Econòmic Financer. "Ens trobarem ara amb la paradoxa que podrem tenir ingressos per rendiment del capital, perquè aquest capital no el podrem tocar, i estarà en els comptes aturat. Doncs ja que està aturat, que generi ingressos. Això no té sentit i ens obliga a fer un pressupost inicial més baix que el de l'any passat", ha afegit.

Per la seva banda, Gerard Coderch, de Sumem, ha dit que hi votarien en contra "perquè tenim una visió diferent, basada en l'escolta ciutadana i en el treball dels carrers". També ha criticat que hi ha molts "pedaços que allarguen els problemes de base" i que, segons destaca, que "no s'inclou cap partida per la participació ciutadana", que "la gent gran té la partida més baixa del pressupost", que en Joventut i Educació "hi ha més activitat, però poca estratègia" i que en Acció Social "hi ha una millora, però veiem que és insuficient". Sí que ha mostrat la seva conformitat "la millora important" en manteniment i neteja del poble i amb "la parcel·lació de la rehabilitació del Castell Nou". Coderch també ha definit com a "màrqueting" la dinamització comercial, posant d'exemple la Fira dels Torrons, "mentre la Unió de Botiguers està en crisi i el comerç local no rep ni suport real ni estratègia de futur". 

Arnau Riera, de Fer Poble, ha destacat com aspectes positius la partida per l'impuls de la llengua catalana, per la piscina i per l'espai polivalent. Tot i això, ha demanat a l'equip de govern "quin model de poble té, què vol aconseguir amb aquest pressupost" i pensar més enllà "del Llinars per ser ensenyat". Per exemple: "A jardineria hi dediquem molts recursos. Ens agrada a tots tenir àrees verdes i boniques, però potser podem començar a pensar quin tipus de vegetació requereix més manteniment". També ha enumerat les que considera "grans mancances" dels comptes: la mobilitat i l'habitatge.

Fidela Frutos, del MALL, tot i indicar que està d’acord amb la línia de plantejar els pressupostos "amb aquesta contenció inicial i després amb increments gràcies a modificacions puntuals" i el baix endeutament municipal, ha criticat "la manca de participació dels grups de l'oposició" i de la ciutadania en la confecció dels comptes. També ha criticat que els informes econòmics i d’intervenció no indiquin que el pressupost està sotmès a un Pla Econòmic Financer per incomplir la regla de la despesa el 2024. Destaca que els ingressos per impostos directes i taxes creixen per sobre de l’IPC, tant el 2025 com el 2026. Tot i això, ha lamentat que “no s’han incrementat les bonificacions per a persones vulnerables” i que el seu grup ha demanat reiteradament debatre aquestes bonificacions en una junta de portaveus formal. També ha lamentat que les al·legacions presentades a les ordenances hagin estat desestimades i que no s’acabin executant al 100% “la gran majoria de les partides destinades al benestar social”.

Finalment, Jaume Majoral, de Junts, ha destacat que “quan les coses estan ben fetes és molt difícil buscar-li el revolt” i ha incidit, parlant de la reducció i l’increment d’impostos i l’equilibri pressupostari, que “allò que deixo d'ingressar només ho puc compensar amb allò que cobraré”. “Tots podem pensar que faria una política diferent amb els preus de l'Esportiu, les beques… però tot això són menys ingresos. A no ser que arribin més diners, que ja ho veurem. Més enllà del que cadascú voldria hi ha la coherència de les coses”. També ha defensat que “són uns Pressupostos coherents, mesurats, percentualment justos, i que cadascú dels grups, lògicament, pot tenir la seva visió amb aspectes concrets. Però serà un bon pressupost, sobretot molt real, molt centrat en allò que vol fer el poble, on està creixent, en coses que la població demana i que fan falta”.

Es pot accedir a tota la retransmissió del ple en aquest enllaç.